Premi Internacional d'Humor Gat Perich 2018
El Jueves
El primer número de “El Jueves” va aparèixer als quioscos el 27 de maig de 1977. Nascuda en plena transició democràtica, aquesta revista satírica va incidir en la creació de personatges, inspirats en la realitat del carrer, amb sèries fixes que aporten un mirall distorsionat i mordaç de l’Espanya contemporània. A més de les historietes, “El Jueves” ha ofert sempre seccions humorístiques de textos i acudits gràfics concentrats en els temes de més rabiosa actualitat en cada moment.
La idea inicial fou de l’editor José Ilario, que encomanà a un equip format per Tom, Romeu, J.L. Martín, Kim, Vives, Trallero, Ferreres, Ángel Sánchez de la Fuente o Josep Lluís Gómez Mompart aquella revista que no volia ser d’un humor tan estripat com el de “El Papus”, ni tan intel·lectual com el de Por Favor. D’aquí el seu títol, ja que es trobava al mig, ‘com el dijous’.
La bomba de l’extrema dreta a la redacció de “El Papus” l’any 77, juntament amb el tancament de “Por Favor”, provocaria que els principals humoristes del país anessin engreixant la llista de col·laboradors de “El Jueves”, convertint-la en la principal revista satírica de l’Espanya democràtica. Així molt aviat hi van entrar Oscar Nebreda, Gin, Ventura y Nieto, Killian, Perich, Forges, Cesc, Oli, Ivá o Fer. Al llarg de més de quatre dècades la publicació s’ha anat renovant amb noves generacions de dibuixants d’humor que retraten el país amb una mirada punyent. El bo i millor del talen gràfic del nostre país (i també de la resta del món) ha passat per les pàgines de El Jueves.
La revista ha estat objecte de diverses polèmiques i també segrestos i denúncies. De fet, el seu primer número segrestat va ser el 7, a la portada del qual apareixia la frase “Lefebvre se cisma en el Papa”, tot i que el segrest més sonat va ser el del número 1.573 (18 de juliol de 2007), amb una portada per la que el jutge va condemnar a cada un dels autors de la portada a pagar 3.000 euros de multa per un delicte d’injúries al Príncep hereu.